Ocells de tempesta mediterranis a Catalunya en l'època de cria [Paíños Mediterráneos en la época de cría en Cataluña]

Hydrobates pelagicus melitensis 22.6.2012, Illes Medes © Ricard Gutiérrez

[Castellano más abajo]

Al llarg del 2012 s’han continuat els treballs per a la recuperació de l’ocell de tempesta mediterrani (Hydrobates pelagicus melitensis) al litoral nord català (Alt Empordà). L’espècie és catalogada ‘en perill’ a la versió provisional del catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya. Ha presentat indicis de reproducció el 2005 a les Illes Medes, on probablement niava més regularment durant els anys 80 del segle XX d’acord amb les evidències existents. Des de fa uns anys es ve efectuant un programa de facilitació de la reproducció a les Medes mitjançant caixes-niu per a l’espècie i també mitjançant un sistema d’atracciói fototrampeig d’exemplars.

De forma simultània es trampegen exemplars per al seu anellament i examen de la condició física, particularment edat, estat reproductor i eventuals controls i recuperacions.

Després d’una temporada 2011 on els sistemes de reproducció de la cova van patir les inclemències climatològiques extremes del medi marí i no van donar els resultats esperats, el 2012 s’encara amb aquesta problemàtica resolta gràcies a que s'ha pogut arreglar i reprogramar els sistemes d’atracció.  Hem patit dies de molt de vent que han impedit cap captura i també dies d’èxit com el 21-22.6.2012 on es van anellar 18 exemplars diferents a la Meda Gran, L’Estartit, Girona, confirmant la presència de l’espècie a la zona al principi de la temporada reproductora i marcant un màxim anual des del 2004.

Dels 18 exemplars anellats, tots eren adults (c.f. Bolton &  Thomas 2001, Ringing & Migration: 193-201) i malgrat la majoria (44%) presentava plaques covatrius incipients (i un 16% no en presentava), un 22% presentava plaques ja vascularitzades i un 16% vascularitzades i irrigades, essent aquests darrers ocells en un estat reproductiu més avançat. La presència de plaques covatrius no implica una reproducció a la zona, ja que aquests ocells són segur com a mínim prospectors. Però per esdevenir reproductors primer s’ha de prospectar i tant els resultats d’anys anteriors, i esperem que del 2012 del fototrampeig, ens fan ser optimistes.

Nombre de ocells anellats del 21-22.6.2012 segons estat  reproductor (vegeu  e.g. web de l'ICO, adaptat aquí a categories 1 a 4):  1 No presenta placa incubatriu (ni mostra signes de tenir un ou); 2 Sense plomes a la zona ventral, per˜ amb la pell llisa. Color vermell fosc; 3 Vascularització— evident. Algunes arrugues (gruixudes) i una mica de flu•d sota la pell. Color rosa pˆàl·lid; 4 Vascularitzaci—ó mˆxima. Moltes arrugues (gruixudes) i flu•d. Color rosa pàl·lid [Nº de aves anilladas el 21-22.6.2012 según estado reproductor. 1 Sin placa, 2. Sin plumas pero piel lisa; 3.Placa vascularizada, no rrigada; 4 Vascularización máxima] 

Cert és que la presència de gavians argentats de potes grogues pot esdevenir un factor limitant (c.f. Sanz-Aguilar et al 2009 Biological Conservation 142: 424-431) però també podríem estar davant d’una ocupació del territori un cop els adults i polls de michahellis l’abandonen, en volar els polls de gavià ja a finals de juny. En qualsevol cas, en una espècie longeva com l’ocell de tempesta on no tots els anys nien tots els exemplars i on aquests tarden uns anys en incorporar-se a una eventual població reproductora, els treballs de recuperació  han de ser contemplats en una escala de temps necessàriament llarga. I d’aquí que la simple presència regular de l’espècie en àrees potencialment reproductores del NE català ja sigui una molt bona notícia i un avanç significatiu per a la protecció d’aquest taxon. 

Adult. La p3 és la més desgastada. La p1 i p2 queden una mica amagades pel que són menys gastades mentre que els ràquis vermellosos propis del desgast es van fent menys evident de la p6 cap a la punta de l'ala, indicant una muda sequencial pròpia de l'adult. Exemplar T058968. [Adulto. La p3 es la más desgastada. La p1 y la p2 quedan un poco más escondidas por lo que están menos gastadas mientras que los ráquis rojizos propios del desgaste se van haciendo menos evidentes de la p6 hacia la punta del ala, indicando una muda secuencial propia del adulto. Ejemplar T058968] Illes Medes, Girona, 22.6.2012 © Ricard Gutiérrez].

T058963 © Ricard Gutiérrez Illes Medes 22.6.2012

Durante 2012 se han continuado los trabajos para la recuperación del paíño mediterráneo (Hydrobates pelagicus melitensis) en el litoral norte catalán (Alt Empordà). La especie está catalogada 'en peligro' en la versión provisional del catálogo de la fauna amenazada de Cataluña. Ha presentado indicios de reproducción en 2005 en las Islas Medes (huevos en cajas nido), donde probablemente anidaba más regularmente durante los años 80 del siglo XX de acuerdo con las evidencias existentes. Desde hace unos años se viene efectuando un programa de facilitación de la reproducción en las Medes mediante cajas-nido para la especie y también mediante un sistema de atracción y fototrampeo de ejemplares.

De forma simultánea se trampean ejemplares para su anillamiento y examen de la condición física, particularmente edad, estado reproductor y eventuales controles y recuperaciones de anillas.

Después de una temporada 2011 donde los sistemas de reproducción de la cueva sufrieron las inclemencias climatológicas extremas del medio marino y no dieron los resultados esperados, en 2012 se encara con esta problemática resuelta gracias al arreglo y reprogramación de los sistemas de atracción. Hemos sufrido días de mucho viento que han impedido ninguna captura y también días de éxito como el 21-22.6.2012 donde se anillaron 18 ejemplares diferentes en la Meda Gran, L'Estartit, Girona, confirmando la presencia de la especie en la zona al principio de la temporada reproductora y marcando un máximo anual desde 2004 en Cataluña.

Adult T058964 que mostra l'extrem contrast entre les primàries molt desgastades i les secundàries que semblen tenir així mateix dues generacions igual que les grans cobertores [Adulto T058964 que muestra el extremo contraste entre las primarias muy gastadas y las secundarias que parecen tener así mismo dos generaciones igual que las grandes cobertoras.]

De los 18 ejemplares anillados, todos eran adultos (cf Bolton & Thomas 2001, Ringing & Migration: 193-201) y pese a que la mayoría (44%) presentaba placas incubatrices incipientes (y un 16% no presentaba), un 22% sí tenía placas ya vascularizadas y un 16% vascularizadas y irrigadas, siendo estos últimos paíños de un estado reproductivo más avanzado. La presencia de placas incubatrices no implica una reproducción en la zona, ya que estas aves son seguro como mínimo prospectores. Pero para convertirse en reproductores primero hay que prospectar y tanto los resultados de años anteriores, y esperamos que de 2012, del fototrampeo, nos hacen ser optimistas.

Cierto es que la presencia de gaviotas patiamarillas puede convertirse en un factor limitante (cf Sanz-Aguilar et al 2009 Biological Conservation 142: 424-431) pero también podríamos estar ante una ocupación del territorio una vez los adultos y pollos de michahellis lo abandonen, al volar los pollos de gaviota ya a finales de junio. En cualquier caso en una especie longeva como el paíño en el no todos los años anidan todos los ejemplares y en la que éstos tardan unos años en incorporarse a una eventual población reproductora, los trabajos de recuperación deben ser contemplados en una escala de tiempo necesariamente larga. Y de ahí que la simple presencia regular de la especie en áreas potencialmente reproductoras del NE catalán ya sea una muy buena noticia y un avance significativo para la protección de este taxón.

 

Agraïments. Aquesta és una activitat efectuada pel Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Parc Natural de Montgrí, Medes i Baix Ter i el PN Cap de Creus. Els treballs de camp s'han pogut efectuar gràcies a la col·laboració desinteressada de voluntàries i voluntaris qualificats que han volgut contribuir a la protecció d'aquesta espècie i els seus hàbitats. Gràcies a Armand Ramal per la reparació dels equips d'audio i el continu interès demostrat. Moltes gràcies també a tot el personal anellador: Alba Casals, Gerard Dalmau, Elisabet Tetas, Montse Fabregat, Carolina Garcia, Aïda Tarragó i Eva Lahoz. Sense vosaltres això no fora possible. Gràcies al personal dels parcs que ens han ajudat molt: Àlex Lorente -always there-, Salva Coll, Quim Muñoz, Victòria Riera i la gent de l'oficina de Medes. Entre tothom ho aconseguirem!

Abstract. Mediterranean Storm Petrels in Catalonia during the 2012 breeding season. Works carried out in NE Catalonia coast trying to increase the interest of the area for the Mediterranean Storm Petrel continued in 2012 not without problems due to severe weather and to malfunction of some audio and photo-trapping devices due to staining after being offshore for long time periods. Having solved the problems by mid June 2012, the audio trapping system explained elsewhere in this blog continues in operation and late June 2012 ringing produced 18 captures of adult melitensis storm-petrels. Of those, c.16% showed an advance state of reproduction according to shape of brood patch. No direct link with breeding can be established according to those circumstances but the fact of having adults around is a clear step forward in the recovery of the area for this long-span breeder.