miércoles, 3 de diciembre de 2014

Aythya nyroca x fuligula [Hybrid Ferruginous x Tufted Duck]

On 20 November 2014 a female presumed hybrid Ferruginous x Tufted Duck was seen at Cal Tet lagoon, Llobregat Delta, El Prat de Llobregat, Barcelona (Ricard Gutiérrez, Ferran López, C.Llopis). The record appears in the 'Novetats Ornitològiques' Consorci Delta del Llobregat blog as follows:

Aythya nyroca x Aythya fuligula
Morell xocolater x Morell de plomall - Ferruginous Duck x Tufted Duck 

1 ex. suposadament híbrid a cal Tet el 20.XI (R. Gutiérrez, F. López, C. Llopis). L'exemplar mostra característiques de les dues espècies: cap rectangular i plomall amb tons axocolatats, plomes del pit color xocolata, infracobertores caudals i posteriors de color blanc, flancs de color xocolata brut, etc...

Ferran López, observer of the bird and manager of the blog quoted (see above in catalan): 'The bird shows characters of both species: rectangular head and the tuft with chocolate tones, brown tones in the breast, white undertail and rear coverts, dirty chocolate flanks etc...

Despite no telescope was available, a video and a few record shots were obtained using hand-held binoscoping technique from the cal Tet hide window and are included below. Most of the characters outlined above can be clearly noted.





Presumed Aythya nyroca x fuligula ♀  (lower right side of the photo). Cal Tet Lagoon, Llobregat Delta, Barcelona 20.11.2014 © Ricard Gutiérrez

Presumed Aythya nyroca x fuligula ♀  Cal Tet Lagoon, Llobregat Delta, Barcelona 20.11.2014 © Ricard Gutiérrez

McCarthy (2006) Handbook of Avian Hybrids of the World lists hybrids for Aythya nyroca with A.valisineria, Bucephala clangula, Marmaronetta angustirostris, Netta erythroptalma, N.peposaca, N.rufina. But also for Aix sponsa, Anas acuta, A.clypeata, A.platyrhynchos, Aythya baeri, A.collaris, A.ferina, A.innotata, A.marila, A.novaeseelandiae and A.fuligula.

Regarding the latter, this crossing is reported in Eurasia for both ♂ and ♀ amd the hybrids are said to be fairly common, accounting for a 5% of all waterfowl hybrids reported for Western Central Europe (Randler in McCarthy op.cit.). However, these authors refer that most of the reported hybrids are males (such as these birds -also including two presumed females - from the UK).

Other hybrids involving Aythya nyroca have been seen previously in the Llobregat delta (e.g. this from february 2012 with Pochard reported at Consorci Delta del Llobregat Blog here) but this A.fuligula x nyroca is the first known in the area as far as we know.


domingo, 31 de agosto de 2014

Mistery stint from Valencia

by Toni Alcocer

On 31 August 2014 Toni Alcocer found an odd Calidris minuta within Tancat de la Ratlla Nature Reserve, at Silla, Albufera de Valencia Natural Park. He was able to take four photos of what apparently recalls an adult Little Stint (Calidris minuta). Another obsever, Gonzalo, shared the moment.

The bird however does not look as a typical minuta, and shows some subtle structural differences and plumage features such as overall colour, breast, flanks and undertail coverts spots. Interestingly, the bird was ringed.

Any kind of plumage aberration would be discarded once there are characters, as the forementioned spots, that instead of fade or vanish, appear in this individual. And the case of a mistery stint featured in Dutch Birding back in 1996 (see the 18_1 issue of Dutch Birding with the Lars Jonsson paper here) and considered as an hybrid temminckii x minuta came to mind.

McCarthy (2006) Handbook of Avian Hybrids of the World  lists quite a few Calidris cases of hybridisation but none presumably of a minuta x sp combination that might match this individual.

Is this an aberrant individual? Is this an unknown hybrid? Or what is this Calidris?

This post is aimed to collect any proposal, comment or simply to state the observed individual and the amount of variation these waders can show.





domingo, 27 de julio de 2014

Cucut, cuco or cuckoo?

Cuculus canorus juv. L'Aufacada, Delta de l'Ebre, Tarragona 23.7.2014 © Ricard Gutiérrez


6.7.2014 Migjorn, Sant Jaume d’Enveja, Delta de l’Ebre, Tarragona: 4 Cuculus canorus juntos, parecen adultos.
14.7.2014 siguen 3 cucos en la zona
23.7.2014 Uno normal y un joven de fase roja cerca de l’Aufacada, Delta de l’Ebre, Tarragona

¡Cuánto cuco! Normalmente atribuimos la presencia de jóvenes de cuco, que pueden parecer en el caso de fases rojizas alguna pequeña rapaz en vuelo evasivo, a la población local que se habrá reproducido en los carrizales de las cercanías, parasitando a carriceros u otros. Ese podría ser el caso del joven rojizo, aún con boqueras, del día 23.7. Pero ¿es eso cierto?

Cuculus canorus juv. L'Aufacada, Delta de l'Ebre, Tarragona 23.7.2014 © Ricard Gutiérrez
 
La noticia recogida en la web del British Trust for Ornithology (BTO) sobre el proyecto de marcaje de cucos británicos con emisores vía satélite está dando interesantes datos. En Gran Bretaña la población de cucos ha disminuido más de un 50%. En comparación, la situación aquí parece algo menos preocupante pero los programas de seguimiento del ICO en Catalunya dan una disminución moderada del 18% entre 2002-201.

Tendencia poblacional del cuco en Catalunya 2002-2013 en base a los datos del SOCC. Fuente: SIOC

Los británicos han marcado 31 cucos desde 201(ver en directo en esta página)

Causas climatológicas, de metodología o relacionadas con falta de alimento están detrás de la muerte o pérdida de contacto con estos cucos (más información aquí).


Cucos británicos marcados por el BTO en su migración de 2014. Captura de pantalla en fecha julio 2014 del mapa migratorio en directo. Fuente: BTO

Los cucos adultos marcados pasan por la península rumbo a África a principios de Julio (!). A finales de mes ya pueden estar en el continente africano, mientras los cucos locales se supone empezarán a salir del nido y ser visibles justamente en estas fechas.


Observaciones de cuco en Catalunya en 2014 (marzo-julio). Fuente: ornitho.cat


Viendo tanto el análisis de citas registradas en el portal ornitho.cat respecto del cuco entre enero y julio de 2014, se observa como disminuye la cantidad de citas reportadas en cuanto las aves dejan de cantar. Esta variación coincide con el número de aves anilladas, que luego subiría, con jóvenes presuntamente, a partir de agosto y con el total de citas recogidas en el portal ornitho.cat hasta julio de 2014.

Capturas mensuales para anillamiento de Cuco en Catalunya. Fuente: SIOC


Observaciones de cuco en Catalunya en periodos de cinco dias. Fuente: Coloreado propio en base a información generada por el portal ornitho.cat.

Lo interesante del tema, además de ver las vicisitudes por las que pasan los cucos ingleses en sus viajes y darse cuenta de lo difícil que resulta para un ave migratoria completar su ciclo vital sin perecer en él, es que no todos los cucos que vemos aquí en verano son locales. Tal vez los jóvenes o algunos de ellos sí procedan del carrizal de ‘al lado’ o del margen fluvial o soto arbustivo. Pero algunos de ellos, como posiblemente esos grupitos observados en el Delta de l’Ebre a principios de julio, puedan venir de más lejos, de miles de kilómetros al norte, desde donde habrían partido con destino al África subsahariana. La técnica del marcaje via satélite, en este caso como en otros proyectos llevados a cabo con rapaces o carracas, nos da una información valiosísima, impensable hace veinte años atrás.

Cuco, cucut or cuckoo, buen viaje.

domingo, 13 de julio de 2014

El Niño, sardines, hams i ocells marins


Fons i peixos al Parc Natural Montgí, Medes i Baix Ter, Girona, Juliol 2014 © Ricard Gutiérrez


Mercat d’Amposta, Montsià, Tarragona. Principis de Juliol de 2014. Vas a comprar sardines (Sardina pilchardus) i veus que no n’hi ha de fresques. I que els preus, de les que es veu que fa uns dies que hi són, volten els 8€. El seitó, l’anxova (Engraulis encrasicholus), en canvi, entre 4-5€. Com és que l’anxova, sempre més cara, està més bé de preu que la ‘humil’ sardina? Preguntem a la peixatera i ens ho confirma: 'no hi ha sardines i van caríssimes, a 9 €/kg. Us recomano el seitó'.  Ràpidament em venen al cap pensaments relacionats amb temes que havia vist al twitter o en directe el darrer més: ‘no hi ha peix a la Badia de Roses’ que em deia un naturalista local; ocells morts a hams de palangre aquí i allà i fins i tot l’anomalia ‘El Niño’ matant ocells marins al Pacífic. Té tot això a veure? Vaig començar a mirar coses aquí i allà i alguna cosa sembla té a veure.

La Sardina

Resulta que el preu de la sardina varia al llarg de l’any I a la llotja de Tarragona assoleix el seu preu màxim a principis d’estiu (figura 1). Ni els kg capturats ni els preus són els mateixos als diferents ports pesquers catalans (figura 2). 

Figura 1. Evolució mensual del preu de la Sardina a Tarragona 2012-2013 i mitjana 2008-2012 (Font: www.gencat.cat)

Figura 2. Captures (kg) i preu mig (€/kg) de sardines a Catalunya el 2013  (Font: www.gencat.cat)


El que sí s’observa és una tendència al a reducció de captures de sardines els darrers 16 anys, altre cop segons fonts oficials. Analitzant les dades de l’IDESCAT hem calculat un índex TRIM  que indica un acusat declivi entre 1998 i 2013 (TRIM Steep decline P < 0.01 T = -0.0637 SD = 0.0006).


Figura 3. Captures (Tm) i preu total (€) de sardines pescades a Catalunya 2000-2013  (Font: www.gencat.cat)

El món de la pesca és complex i no cal descartar elements concurrents en aquesta evolució de captures:  també pot ser que, en part, aquests canvis no únicament es deguin a la menor o major abundor de peix sinó que altres paràmetres relacionats amb el cost/benefici hi intervinguin: el seitó, tradicionalment més car, ha registrat en el mateix període 1998-2012 un moderat augment en les captures (TRIM Moderate increase (p < 0.01 T =  0.0024 SD = 0.000).

Figura 4. Captures (kg) dels ports de pesca de Girona, Catalunya 1991-2013  (Font: www.gencat.cat)

Així doncs, què té a veure això amb els ocells? Molt. La sardina és una de les principals fonts d’aliment dels Procellariiformes (els clupeids en general, la sardina inclosa) i en els anys 90 del segle XX vam atribuir el canvi de distribució de les zones d’hivernada de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) al crash de les pesqueries de clupeids de la zona d’Alboran i llevant, redistribuint-se aquells anys pel litoral més septentrional ibèric (Gutiérrez & Figuerola 1995), pdf aquí. És obvi que els mètodes d’estudi han millorat i que es sap molt més de les baldrigues que aleshores, però canvis de distribució van haver-hi. I els continuen havent en menor o major mesura. A més, molts ocells, com ara la gavina corsa, depenen en bona part dels descarts: resulta evident doncs que a menor pesca, menys disponibilitat d’aliment, sia directe perquè hi ha menys peix, sigui indirecte perquè hi ha menys descarts.

Figura 5. 5 Puffinus yekouan & 1 Puffinus mauretanicus, Illes Medes, Girona, Juny 2014 © Ricard Gutiérrez
 
Els ocells marins

Com tots els ocells, els marins necessiten un lloc per niar, a poder ser segur i lliure de depredadors, i indrets d’alimentació. La tranquil·litat, quelcom també bàsic en explicar la distribució de molts ocells terrestres sembla, en certa manera, més garantida al mar. Però igual que passa amb la distribució d’altres vertebrats marins com els cetacis, sota l’aparentment uniforme superfície marina hi ha grans diferències tant en relleu com en aliment ‘disponible’ per als predadors. I no únicament a nivell geogràfic sinó també de forma variable al llarg de l’any. Per això alguns d’aquests ocells marins fan no únicament moviments d’alimentació importants durant la temporada de cria, sinó grans desplaçaments una vegada acabada aquesta, a la recerca de llocs on tenir aliment més fàcil. I si els grans deltes i concentracions de peix associades, o les reserves marines amb fons ben conservats on hi ha peix garantit, són a les costes continentals, els ocells que han niat a les illes (Balears i altres de la Mediterrània) s’hi apleguen. Això passa amb el corbmarí emplomallat, que a les costes peninsulars arriba a quadruplicar la població nidificant durant l’estiu i on hi ha observacions d’animals anellats a Menorca i Mallorca. També amb les baldrigues mediterrànies que marxen de les idíl·liques i transparents aigües de les illes per anar a cercar deltes i costes més ‘productives’. Les seves parentes balears van descobrir l’Atlàntic fa temps, on passen l’estiu cada cop més al nord.

Figura 6. Phalacrocorax aristotelis desmarestii. Illes Medes, Girona, Juny 2014 © Ricard Gutiérrez. L'exemplar L11 prové de Menorca, tot i que les illes acullen una població nidificant de més de 10 parelles.

Si quan aquests ocells arriben dels seus viatges no troben gaire peix, o venen cansats, es llencen a cercar-los a la via fàcil, sia xarxes calades amb peix atrapat (corbmarins) o al palangre (baldrigues). I es registren importants episodis de mortaldat com els registrats en aristotelis el juny a diferents llocs de la costa però sobre tot a l’Empordà o els reportats de bycatch de palangre en baldrigues també en aquesta zona. Tot i que és un problema ni molt menys puntual o localitzat.  El preu de la sardina d’Amposta i els gràfics de reducció de les sardines i de les captures de la flota de Roses tornen a planar al cap. Menys peix disponible, a buscar-se la vida amb el que hi ha. I el palangre és un d’aquests recursos. Sigui perquè tens gana perquè acabes d’arribar de les Balears i ets un aristotelis jove inexpert, sigui perquè és època de cria i necessites aportar el doble d’aliment al niu del que captures habitualment, la manca de peix o el peix fàcil fa que molts ocells sucumbeixin al bycatch pesquer.

Figura 7. Puffinus yelkouan depredades per falcó pelegrí Falco peregrinus a una cova de Menorca, Balears. Juny 2014 © Ricard Gutiérrez

Els problemes de morts a mar s’afegeixen als que aquestes espècies pateixen a les seves àrees de cria, amb predacions sobre espècies com les baldrigues per part de gats, rates o fins i tot falcons peregrins, pedregades i mal temps que s’afegeix a la manca d’aliment i pressió per part de gavians i mamífers terrestres en la gavina corsa i que l’ha fet canviar de lloc de cria en els darrers anys o temporals de finals d’hivern que acaben amb nius i polls de corbmarins emplomallats a la costa. I tot suma en contra d'aquestes espècies moltes d'elles classificades com a vulnerables o en perill d'extinció. Ja saben en part perquè.


El Niño

Amb totes les reserves que les especulacions o realitats contingudes en aquest post puguin generar, hi ha una realitat clara: la necessitat de conservació dels ocells marins és global i no es pot circumscriure només a les seves zones de cria o a les de dispersió i alimentació. És difícil i costós treballar a mar. És complicat fiscalitzar l’acció humana a la costa i al medi marí. I encara més preveure o predir efectes sovint desconeguts d’afectacions que es planegen, siguin granges d’aqüicultura, extraccions petrolíferes, frackings, infraestructures, fins i tot la il·luminació de ports relativament propers a zones de cria o d’abocadors d’escombraries situades a la província del costat. Davant de tot això precaució i adopció de postures cautelars, sinó directament restrictives. Hi ha un patrimoni que cal preservar i del que encara a hores d’ara sabem poc. 

Però encara hi ha més: fenòmens climatològics com ‘El Niño’ que causen mortaldats massives d’ocells marins al Pacífic, lligats a efectes no directes sobre la fauna sinó, com tot el que hem exposat fins ara, indirectes sobre el medi, podrien afectar també les nostres latituds ben llunyanes del Pacífic segons alguns estudis, matisats per altres. O és que també ja les estan afectant i plou sobre mullat sobre els aspectes abans comentats? Altre cop un interrogant. Esperem no afegir més variables a la ja difícil equació de la conservació de la fauna marina...

Mentrestant, quelcom queda clar: Mare Nostrum, més que mai. De totes i tots. Mirem de preservar-ho abans no sigui massa tard.

martes, 17 de junio de 2014

Heaven and hell: breeding failure of the Audouin's Gull colony at Llobregat Delta

Rangers of the Generalitat de Catalunya (Agents Rurals) searching for alive chicks in the colony 13.6.2014 © Ricard Gutiérrez

608 Audouin's Gull Larus audouinii nests. That was the 2014 count which marked a local record for the species in its 'new' breeding site at El Molí island of Llobregat river mouth. colonised by the species in 2009. Ringing of the colony was scheduled for June Friday 13. And the friday 13 reputation seemed to work again: almost no activity in the colony showed that something had went wrong.

The colony had a great number of abandoned nests, some broken as 'crashed by something coming from the sky', some predated but probably 'after-death' according to the official Vet and Mammal expert that visited the colony. There were a few abandoned nests with very young dead chicks at least two weeks before the visit, according to the condition of the corpses .

Failure was not complete, since 21 chicks could be found and were subsequently ringed with white PVC rings coded as follows:

BR4J, BR4L, BR4Z, BR4Y, BR4X, BR4W, BR4V, BR4U, BR4T, BR4R, BR4S, BR4P, BR4N, BR4M, BU1S, BU1U, BU1J, BU1S, BU1X, BU1M, BU1W.

Larus audouinii chick. Llobregat delta, 13.6.2014 © Ricard Gutiérrez
One of the ringed Larus audouinii chicks, Llobregat delta, 13.6.2014 © Ricard Gutiérrez


The joint team of Llobregat delta Consortium, Wildlife Service of the Generalitat de Catalunya and Rangers of the Generalitat stated that a set of five-days in a row of heavy showers, including hail, and low temperatures coinciding exactly with hatching period of the species in late May 2014 is after the colony fate. This had happened years before in the Ebre Delta, with a total failure of the world largest colony, and has happened here for the 1st time ever.

Meteo.cat radar showing the storms of 26.5.2014
Meteo.cat radar showing the storms of 31.5.2014
 
Regardless the disgraceful situation, this fact demonstrates how conservation dependant these colonial species are. And how, despite seeming to be leaving its former endangered status, there is still much to do for the benefit of colonial threatened seabirds such as the Audouin's Gull. Let's see what happens next year. Let's hope it will be better for the species in this important stronghold the Llobregat delta is.


martes, 10 de junio de 2014

La gaviota de Audouin vuelve a nidificar en el puerto de Tarragona

Por

Albert Cama, Antoni Peco, Bàrbara Celada y Ricard Gutiérrez

Larus audouinii. ad. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Después de la colonización de una zona en obras del puerto de Tarragona por la gaviota de Audouin (Larus audouinii) en 2013, la especie ha vuelto a la zona en 2014, con las obras ya finalizadas y presentando un área sin edificaciones y cubierta por cantos rodados y tierra. Después de ser detectada la presencia de la especie por técnicos de la Autoridad Portuaria de Tarragona y del equipo de biólogos que efectuan un seguimiento de la avifauna de la zona (de acceso restringido), se constató lo que parecía ser la nidificación de un mínimo de treinta parejas en la zona (19 nidos en 2013), con presencia de abundantes ejemplares adultos, con cifras próximas a los 500 individuos (A.Cama).

En primer plano, colonia de cría. Port de Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez


El dia 6.6.2014 se efectuó por parte de los autores y en una acción coordinada entre las administraciones portuarias y de conservación de la biodiversidad de la Generalitat de Catalunya el anillamiento de los pollos de la colonia así como el cartografiado de los nidos de la zona mediante GPS.

Pese a las espectativas negativas (derivadas de unas fuertes tormentas acaecidas en dias anteriores), solo se encontraron seis pollos fallecidos y muy pocos huevos no fértiles, cantidades totalmente dentro de la normalidad en una colonia de estas características, siendo encontrados 45 nidos y anillados un total de 61 pollos.

Larus audouinii. Pollos de corta edad. Había una importante asincronía en la colonia indicando una incorporación progresiva a la nidificación. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Larus audouinii. 43 pollos fueron anillados con anillas de PVC con códigos alfanuméricos de cuatro dígitos empezando por BUT, BU0 y BU1. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez


De los 61 pollos, 43 portaban además de la anilla metálica, una de PVC en la pata izquierda. Los códigos empleados en 2014 en Tarragona fueron:

BUT3, BUTS, BUT7, BUTV, BUTX, BUTW, BUT5, BUTP, BUTF, BUTB, BUTA, BUTT, BUT6, BUT0, BUTH, BU09, BU0T, BU0S, BU01, BU0Y, BU0N, BU0H, BU0M, BU04, BU0P, BU06, BU0A, BU02, BU0B, BU08, BU0D, BU0V, BU0Z, BU0F, BU0W, BU05, BU0R, BU0C, BU1N, BU1Y, BU1V, BU1H, BU1F.


Colonia de cría: un erial ganado a las aguas interiores del puerto. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez


Medidas de conservación

El área escogida por la gaviota de Audouin es la misma de 2013, si bien el año pasado se trataba de un espigón interno del puerto, en una zona de ampliación. En esta temporada la zona está ya rellenada, libre de construcciones y presenta una baja frecuentación. No se conoce la presencia de depredadores terrestres. Dada la presencia regular de gaviotas patiamarillas (Larus michahellis) y la prácticamente nula existencia de vegetación que ofreciese refugio a los pollos una vez nacidos se convino la necesidad de aportar refugios 'artificiales' a los pollos de la colonia colocando tubos coarrugados en diferentes puntos de la colonia. Estos tubos sirven de refugio para los pollos hasta un estadio de crecimiento medio, tanto para depredadores como para lluvia. De hecho durante la jornada de anillamiento buena parte de los pollos estaban 'escondidos' en estos tubos. Se trata de una medida de conservación de escaso coste pero que se ha revelado como de aparente gran utilidad, dada la escasa mortalidad registrada.

Anillando dos pollos 'refugiados' en los tubos de PVC coarrugado colocados por la Autoridad Portuaria de Tarragona a sugerencia del Dr. Albert Cama. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez
Los tubos proporcionan refugio para predadores y para el mal tiempo. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez

El microrelieve de la colonia la hace perfecta para el camuflaje de nidos y pollos, solo destacando los adultos a distancia. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez



Futuro

Cabe relacionar la presencia de la especie en el puerto de Tarragona con los fenómenos de diáspora desde las colonias principales a causa de variaciones en el comportamiento de la especie probablemente inducidas por fenómenos catastróficos puntuales asociados a vedas pesqueras y mala climatología así como a los esfuerzos de proyectos europeos 'LIFE' en adecuar zonas de interés para la especie y fidelizarla. el dia del anillameniento se contabilizaron 436 adultos en la zona y en dias anteriores cifras superiores a los 500. Parece por tanto que estemos ante un escenario de consolidación del litoral central de Tarragona como área de cría.

Larus audouinii adulta con anilla de PVC 'AM**', anillada en el delta de l'Ebre con toda seguridad y presente en la colonia de Tarragona. La colonia del Delta de l'Ebre está exportando parejas reproductoras a otros lugares de la costa mediterránea. Tarragona, 6.6.2014 © Ricard Gutiérrez
 
Tanto en el presente caso, con abundantes restos de descartes en los nidos examinados, como en el del Delta del Llobregat o puerto de Sant Carles de la Ràpita, parece que las gaviotas se acercan a su fuente de alimento más fácil, los descartes, siguiendo una maximización de la relación coste/beneficio en cuanto a su alimentación. En todos estos casos veremos si las condiciones temporales de los lugares de cría continuan en el futuro y cómo se adaptará la especie a estos nuevos hábitats costeros, algunos de ellos, por sus características, de carácter temporal. Sin duda lo harán, dado el carácter metapoblacional de la especie.



Cita: 

Cama,A., Peco,A., Celada, B. & Gutiérrez, R. 2014. La gaviota de Audouin vuelve a nidificar en el puerto de Tarragona. Birds in Spain blog. http:// birdspain.blogspot.com 

lunes, 9 de junio de 2014

More odd tinged birds recalling vagrants or hybrids

After our post on a Sardinian warbler tinged with some reddish polen from a garden flower, another photo of a similar case has been received.

Carlos Manuel Martín photographed a small passerine with much red on its head at Puerto Moniz, Madeira, Portugal. The photo is labelled as captured on 5 December 2009. At first sight, and until structure was avaluated and a proper view was obtained, the author was surprised and even wondering if he was in front  of a rare vagrant (even more considering he was in an Atlantic island...)

'A mí me pegó un susto de órdago en Madeira (en Puerto Móniz) el sujeto (la sujeta) que
acompaño. Hasta que pude verla en condiciones un segundo, me volvió loco, pensando que estaba
contemplando un divagante desconocido'.


However, if you don't pay attention to the reddish colour, it is clear this individual is indeed a female blackcap (Sylvia atricapilla) again stained with that polen from the same plant species featured in the Sardinian Warbler case: Aloe arborescens.

Not even a case of an unknown hybrid Robin x Blackcap! Indeed, another case of an odd bird that it is not that rare, just 'dirty' in an odd mood.

© Carlos M. Martín