lunes, 12 de noviembre de 2012

Aegolius funereus @ La Jonquera, Girona, Octubre 2012

Aegolius funereus (Foto: CRFS Torreferrussa)

Castellano: más abajo
English: see below

El 25 de octubre de 2012, un particular va trobar un exemplar de Mussol Pirinenc (Aegolius funereus) a l’àrea de servei de l’autopista AP7 a la Jonquera, Alt Empordà, Girona (Eva Marcos). L’ocell estava ferit i es va contactar amb els agents rurals de la Generalitat de Catalunya que el van traslladar al Centre de Recuperació de Torreferrussa.

L’ocell presentava un traumatisme sever a la columna vertebral que li va causar la mort el dia 8.11.2012. D’acord amb l’estat del plomatge, totes les plomes tant de l’ala com cua eren de la mateixa generació.

Distribució d' Aegolius funereus a Espanya (Font: Atlas de las Aves Reproductoras de España)


Distribució d'Aegolius funereus a Catalunya (Font: SIOC)
 
Distància del nucli reproductor més proper d'Aegolius funereus al lloc de la troballa (45,5 km) (Font: elaboració pròpia en base a SCOC) [Distancia núcleo reproductor más cercano al lugar del hallazgo][Distance closest breeding site to finding place]

L’ocell es va trobar a 45,45 km en línia recta, direcció 86.35º  des del nucli reproductor més proper a Setcases , Girona. Malgrat l’espècie és circumscrita als ambients alpins del Pirineu (144 parelles a Catalunya i 500-600 parelles a tot Espanya), la distància registrada seria dins el rang descrit per a l’espècie al sud de la seva àrea de distribució.

És rellevant destacar (X.Parellada, in litt.) tant la cota com la distància al mar. Es coneixen desplaçaments més o menys llargs però sempre en el marc del seu hàbitat subalpí (a Catalunya normalment per sobre dels 1700m tot i que a la vessant atlàntica pot baixar als 1100 m). En aquest cas el mussol era al coll més baix dels Pirineus, a 100 metres sobre el nivell del mar, en ple ambient mesomediterrani (boscos de Quercus suber). Entre el lloc d'origen més proper (Setcases) i la Jonquera no hi ha hàbitat subalpí i tampoc més a l'est ja que la serra de l'Albera és d'ambients mediterranis, pel que el mussol era totalment fora del seu hàbitat en haver-se desplaçat en sentit 180º contrari al seu hàbitat. La distància a la Mediterrània també seria record: la Jonquera és a 28 km del mar. La localitat de cria de Setcases queda a uns 65 km però al Canigó (França) és només a 40 km comptant des de la cota 1700m. Tots aquests fets podrien donar certa versemblança a una arribada assistida des del nord d’Europa via camió, però no descarten una dispersió natural 'errònia' d’un exemplar pirinenc que fos atropellat al travessar les infrastructures del coll del Pertús.

Cramp (1985) esmenta que al nord els mascles són residents però les femelles i joves són nomàdics, a vegades irruptius, si bé són residents i poc dispersius al centre d’Europa. Els desplaçaments registrats a Escandinàvia passen dels 900 km de distància i es registren moviments irruptius entre octubre i novembre, dates que coincideixen amb l’observació empordanesa. Al centre d’Europa els moviments registrats són menors vista la menor fluctuació de preses disponibles i arriben als 125 km cap a l’Est en el cas d’un juvenil a la tardor.
Ala esquerra de l'exemplar [ala izquierda] [left wing] (Foto: CRFS Torreferrussa)


Cua de l'exemplar [cola] [tail](Foto: CRFS Torreferrussa)

L’estat de la muda, amb totes les plomes, cobertores , primàries i secundàries i cua de la mateixa edat sembla que parlaria d’un ocell de l’any, amb la muda postjuvenil completa,  ja que malgrat totes les classes d’edat muden la cua simultàniament (Cramp 1985), la muda de l’ala és complicada i variable amb l’edat pel que en ocells no juvenils s’esperarien plomes de diferents generacions.  La necròpsia efectuada a l’ocell mostra que es tractava d’una femella amb els ovaris immadurs, pel que es confirma que era un jove de l'any. Es tractaria del segon cas registrat de moviment de llarga distància de mussol pirinenc al Pirineu (vegeu Badosa et al 2007 en el que també una femella, anellada a Sahun, Huesca va ser capturada 333 dies més tard a 156 km de distància a Setcases,  Girona. 

El fet que es constati per segona ocasió la dispersió d’una femella al Pirineu obre el dubte de l'origen del mussol. Es tractaria de comprovar si l’exemplar era de procedència pirenaica o podria haver estat atropellat en algun altre lloc d’Europa i ‘transportat involuntàriament’ per algun camió fins La Jonquera. Si fos una femella dispersiva pirinenca, aquest exemplar constataria allò apuntat per Badosa et al (2007) quant a la interconnexió de les poblacions del Pirineu en una espècie que ha passat desapercebuda entre nosaltres fins fa ben poc temps.


***

Mochuelo boreal en La Jonquera, Girona en octubre de 2012. El 25 de octubre de 2012, un particular encontró un ejemplar de Aegolius funereus en el área de servicio de la autopista AP7 en La Jonquera, Girona  (Eva Marcos). El ave estaba herida y se contactó con los agentes rurales de la Generalitat de Catalunya que lo trasladaron al Centro de Recuperación de Torreferrussa.El pájaro presentaba un traumatismo severo en la columna vertebral que le causó la muerte el día 8.11.2012. De acuerdo con el estado del plumaje, todas las plumas tanto del ala como cola eran de la misma generación.El mochuelo se encontró a 45,45 km en línea recta, dirección 86.35 º desde el núcleo reproductor más cercano en Setcases, Girona. A pesar de la especie es circunscrita a los ambientes alpinos del Pirineo (144 parejas en Cataluña y 500-600 para toda España), la distancia registrada sería dentro del rango descrito de dispersión para la especie en el sur de su área de distribución.
Es relevante destacar (X.Parellada, in litt.) tanto la cota de la cita como la distancia al mar. Se conocen desplazamientos más o menos largos de la especie pero siempre en el marco de su hábitat subalpino (en Cataluña normalmente presente por encima de los 1700m aunque en la vertiente atlántica puede bajar a 1100 m). En este caso el mochelo boreal se encontró en el puerto más bajo de los Pirineos, a solo 100 metros sobre el nivel del mar, en pleno ambiente mesomediterráneo (bosques de Quercus suber). Entre el lugar de origen más cercano (Setcases) y la Jonquera no hay hábitat subalpino y tampoco más al este ya que la sierra de la Albera es de ambientes mediterráneos, por lo que el mochuelo estaba totalmente fuera de su hábitat al haberse desplazado en sentido 180 º contrario al de su hábitat. La distancia de la cita al mar Mediterráneo también sería record: la Jonquera es a 28 km del mar. La localidad de cría de Setcases queda a unos 65 km pero al Canigó (Francia) está sólo a 40 km contando desde la cota 1700m. Todos estos hechos podrían dar cierta verosimilitud a una llegada asistida vía camión, pero no descartan una dispersión 'errónea', en la que el ave fuera a cazar a un lugar con visibilidad nocturna y fuese atropellada allí mismo.
 Cramp (1985) menciona que en el norte de su área de distribución los machos de mochuelo boreal son residentes, si bien las hembras y jóvenes presentan comportamientos nomádicos, a veces irruptivos. La especie es residente y poco dispersiva en el centro de Europa. Los desplazamientos registrados en Escandinavia pasan de los 900 km de distancia y se registran movimientos irruptivos entre octubre y noviembre, fechas que coinciden con la observación de Girona. En el centro de Europa los movimientos registrados son menores vista la menor fluctuación de presas disponibles y llegan a 125 km hacia el Este en el caso de un juvenil en otoño.El estado de la muda, con todas las plumas, cobertores, primarias y secundarias y cola de la misma edad parece que hablaría de un pájaro del año, con la muda postjuvenil completa, ya que a pesar de todas las clases de edad mudan la cola simultáneamente (Cramp 1985), la muda del ala es complicada y variable con la edad por lo que en pájaros no juveniles esperarían plumas de diferentes generaciones. La necropsia efectuada al pájaro muestra que se trataba de una hembra con ovarios inmaduros, ergo un ave del año.Se trataría del segundo caso registrado de movimiento de larga distancia de mochuelo boreal en el Pirineo (ver Badosa et al 2007) en el que también una hembra, anillada en Sahun, Huesca fue capturada 333 días más tarde a 156 km de distancia en Setcases, Girona.
El caso de que se constate por segunda ocasión la dispersión de una hembra en el Pirineo abre la duda sobre su origen. Se trataría de comprobar si el ejemplar era de procedencia pirenaica o por el contrario podría haber sido atropellado en algún otro lugar de Europa y 'transportado involuntariamente' por algún camión hasta la Jonquera. En el caso que fuese una hembra dispersiva pirenaica, este ejemplar vendría a constatar lo apuntado por Badosa et al 2007 en cuanto a la interconexión de las poblaciones
del Pirineo en una especie que ha pasado desapercibida entre nosotros hasta hace bien poco tiempo.

***

Tengmalm's owl in La Jonquera, Girona in October 2012. On October 25, 2012, Eva Marcos found an injured Aegolius funereus within the service area of ​​the motorway AP7 at La Jonquera, Girona, close to the French border. The bird was injured and therefore she contacted the rangers of Catalonia that took it to the Torreferrussa Recovery Center. The owl had severe trauma to the spine that caused its death on 8th November 2012. According to the state of plumage, all wing feathers and tail both were of the same generation. The owl was found at 45,45 km distace in a straight line, 86.35 º direction from the core nearest  breeding area at Setcases, Girona. 
Although the species is restricted to alpine environments in the Pyrenees (144 couples in Catalonia and c. 500-600 for the whole of Spain), the distance recorded would be within the range described for the species dispersal within its Southern ​​distribution range.
It is relevant to note (X.Parellada, in litt.) both height and distance to the sea. Dispersal movements are already knowm for the species, but have been always, or mostly, within its subalpine habitat (in Catalonia present normally above 1700m while in the Atlantic Pyrenean basin can be lowered to 1100 m). In this case the col where the owl was found was the lowest in the Pyrenees, only 100 meters above sea level, within Quercus suber forests. The subalpine habitat ends in the eastern Pyrenees at Setcases, so the owl was completely out of their habitat and might have shifted in its dispersal direction 180 degrees opposite to where its habitat is. The record distance to the Mediterranean sea would also mark a record: La Jonquera is only 28 km from the sea. Setcases, the closest breeding ground within Catalonia, is about 65 km but the Canigou massif (France) is only 40 km if counting from its 1700m altitude range. All these facts might give some credibility to an assisted travel via truck, but do not rule out a dispersion in a 'wrong' direction.

Cramp (1985) mentions that in its northern range Tengmalm's  owl males are resident, while females and young have a nomadic behavior, sometimes becoming irruptive. The species is resident and slightly dispersive in central Europe. The movements recorded in Scandinavia reach up to 900 km away and irruptive movements recorded between October and November dates coincide with the observation of Girona. In central Europe movements are recorded lesser because of the available prey fluctuating less and reach 125 km to the east in the case of a juvenile in autumn.
The owl condition, with all the feathers, coverts, primary and secondary feathers and tail of the same age seem to speak of a bird of the year, because despite all age classes simultaneously moult the tail (Cramp 1985), wing moult is complicated and variable with older birds. The autopsy showed that the bird was an female with immature genitalia, hence a bird of the year. This is the second reported case of a long distance movement of Tengmalm's owl in the Pyrenees (see Badosa et al 2007 for the 1st) in which also a female, ringed in Sahun, Huesca was later captured 333 days to 156 km away in Setcases, Girona.This case opens the question about owl's origin. It's important to concrete of the bird was of a Pyrenean origin or otherwise could have been run elsewhere in Europe and 'involuntarily transported "by a truck to La Jonquera. If it was a Pyrenean dispersive female , this issue would come to find that indicated by Badosa et al 2007 for the interconnection of the populations in the Pyrenees in a species that has gone unnoticed among us until very recently.



Agraïments/Agradecimientos/Acknowledgements: Al personal del CRFS Torreferrussa, particularment Elena Obón i Rafa Molina per la informació prestada i l'interès; als companys/es del SBiPA per l'interès en la cita i facilitar-ne la informació.