domingo, 27 de julio de 2014

Cucut, cuco or cuckoo?

Cuculus canorus juv. L'Aufacada, Delta de l'Ebre, Tarragona 23.7.2014 © Ricard Gutiérrez


6.7.2014 Migjorn, Sant Jaume d’Enveja, Delta de l’Ebre, Tarragona: 4 Cuculus canorus juntos, parecen adultos.
14.7.2014 siguen 3 cucos en la zona
23.7.2014 Uno normal y un joven de fase roja cerca de l’Aufacada, Delta de l’Ebre, Tarragona

¡Cuánto cuco! Normalmente atribuimos la presencia de jóvenes de cuco, que pueden parecer en el caso de fases rojizas alguna pequeña rapaz en vuelo evasivo, a la población local que se habrá reproducido en los carrizales de las cercanías, parasitando a carriceros u otros. Ese podría ser el caso del joven rojizo, aún con boqueras, del día 23.7. Pero ¿es eso cierto?

Cuculus canorus juv. L'Aufacada, Delta de l'Ebre, Tarragona 23.7.2014 © Ricard Gutiérrez
 
La noticia recogida en la web del British Trust for Ornithology (BTO) sobre el proyecto de marcaje de cucos británicos con emisores vía satélite está dando interesantes datos. En Gran Bretaña la población de cucos ha disminuido más de un 50%. En comparación, la situación aquí parece algo menos preocupante pero los programas de seguimiento del ICO en Catalunya dan una disminución moderada del 18% entre 2002-201.

Tendencia poblacional del cuco en Catalunya 2002-2013 en base a los datos del SOCC. Fuente: SIOC

Los británicos han marcado 31 cucos desde 201(ver en directo en esta página)

Causas climatológicas, de metodología o relacionadas con falta de alimento están detrás de la muerte o pérdida de contacto con estos cucos (más información aquí).


Cucos británicos marcados por el BTO en su migración de 2014. Captura de pantalla en fecha julio 2014 del mapa migratorio en directo. Fuente: BTO

Los cucos adultos marcados pasan por la península rumbo a África a principios de Julio (!). A finales de mes ya pueden estar en el continente africano, mientras los cucos locales se supone empezarán a salir del nido y ser visibles justamente en estas fechas.


Observaciones de cuco en Catalunya en 2014 (marzo-julio). Fuente: ornitho.cat


Viendo tanto el análisis de citas registradas en el portal ornitho.cat respecto del cuco entre enero y julio de 2014, se observa como disminuye la cantidad de citas reportadas en cuanto las aves dejan de cantar. Esta variación coincide con el número de aves anilladas, que luego subiría, con jóvenes presuntamente, a partir de agosto y con el total de citas recogidas en el portal ornitho.cat hasta julio de 2014.

Capturas mensuales para anillamiento de Cuco en Catalunya. Fuente: SIOC


Observaciones de cuco en Catalunya en periodos de cinco dias. Fuente: Coloreado propio en base a información generada por el portal ornitho.cat.

Lo interesante del tema, además de ver las vicisitudes por las que pasan los cucos ingleses en sus viajes y darse cuenta de lo difícil que resulta para un ave migratoria completar su ciclo vital sin perecer en él, es que no todos los cucos que vemos aquí en verano son locales. Tal vez los jóvenes o algunos de ellos sí procedan del carrizal de ‘al lado’ o del margen fluvial o soto arbustivo. Pero algunos de ellos, como posiblemente esos grupitos observados en el Delta de l’Ebre a principios de julio, puedan venir de más lejos, de miles de kilómetros al norte, desde donde habrían partido con destino al África subsahariana. La técnica del marcaje via satélite, en este caso como en otros proyectos llevados a cabo con rapaces o carracas, nos da una información valiosísima, impensable hace veinte años atrás.

Cuco, cucut or cuckoo, buen viaje.

domingo, 13 de julio de 2014

El Niño, sardines, hams i ocells marins


Fons i peixos al Parc Natural Montgí, Medes i Baix Ter, Girona, Juliol 2014 © Ricard Gutiérrez


Mercat d’Amposta, Montsià, Tarragona. Principis de Juliol de 2014. Vas a comprar sardines (Sardina pilchardus) i veus que no n’hi ha de fresques. I que els preus, de les que es veu que fa uns dies que hi són, volten els 8€. El seitó, l’anxova (Engraulis encrasicholus), en canvi, entre 4-5€. Com és que l’anxova, sempre més cara, està més bé de preu que la ‘humil’ sardina? Preguntem a la peixatera i ens ho confirma: 'no hi ha sardines i van caríssimes, a 9 €/kg. Us recomano el seitó'.  Ràpidament em venen al cap pensaments relacionats amb temes que havia vist al twitter o en directe el darrer més: ‘no hi ha peix a la Badia de Roses’ que em deia un naturalista local; ocells morts a hams de palangre aquí i allà i fins i tot l’anomalia ‘El Niño’ matant ocells marins al Pacífic. Té tot això a veure? Vaig començar a mirar coses aquí i allà i alguna cosa sembla té a veure.

La Sardina

Resulta que el preu de la sardina varia al llarg de l’any I a la llotja de Tarragona assoleix el seu preu màxim a principis d’estiu (figura 1). Ni els kg capturats ni els preus són els mateixos als diferents ports pesquers catalans (figura 2). 

Figura 1. Evolució mensual del preu de la Sardina a Tarragona 2012-2013 i mitjana 2008-2012 (Font: www.gencat.cat)

Figura 2. Captures (kg) i preu mig (€/kg) de sardines a Catalunya el 2013  (Font: www.gencat.cat)


El que sí s’observa és una tendència al a reducció de captures de sardines els darrers 16 anys, altre cop segons fonts oficials. Analitzant les dades de l’IDESCAT hem calculat un índex TRIM  que indica un acusat declivi entre 1998 i 2013 (TRIM Steep decline P < 0.01 T = -0.0637 SD = 0.0006).


Figura 3. Captures (Tm) i preu total (€) de sardines pescades a Catalunya 2000-2013  (Font: www.gencat.cat)

El món de la pesca és complex i no cal descartar elements concurrents en aquesta evolució de captures:  també pot ser que, en part, aquests canvis no únicament es deguin a la menor o major abundor de peix sinó que altres paràmetres relacionats amb el cost/benefici hi intervinguin: el seitó, tradicionalment més car, ha registrat en el mateix període 1998-2012 un moderat augment en les captures (TRIM Moderate increase (p < 0.01 T =  0.0024 SD = 0.000).

Figura 4. Captures (kg) dels ports de pesca de Girona, Catalunya 1991-2013  (Font: www.gencat.cat)

Així doncs, què té a veure això amb els ocells? Molt. La sardina és una de les principals fonts d’aliment dels Procellariiformes (els clupeids en general, la sardina inclosa) i en els anys 90 del segle XX vam atribuir el canvi de distribució de les zones d’hivernada de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) al crash de les pesqueries de clupeids de la zona d’Alboran i llevant, redistribuint-se aquells anys pel litoral més septentrional ibèric (Gutiérrez & Figuerola 1995), pdf aquí. És obvi que els mètodes d’estudi han millorat i que es sap molt més de les baldrigues que aleshores, però canvis de distribució van haver-hi. I els continuen havent en menor o major mesura. A més, molts ocells, com ara la gavina corsa, depenen en bona part dels descarts: resulta evident doncs que a menor pesca, menys disponibilitat d’aliment, sia directe perquè hi ha menys peix, sigui indirecte perquè hi ha menys descarts.

Figura 5. 5 Puffinus yekouan & 1 Puffinus mauretanicus, Illes Medes, Girona, Juny 2014 © Ricard Gutiérrez
 
Els ocells marins

Com tots els ocells, els marins necessiten un lloc per niar, a poder ser segur i lliure de depredadors, i indrets d’alimentació. La tranquil·litat, quelcom també bàsic en explicar la distribució de molts ocells terrestres sembla, en certa manera, més garantida al mar. Però igual que passa amb la distribució d’altres vertebrats marins com els cetacis, sota l’aparentment uniforme superfície marina hi ha grans diferències tant en relleu com en aliment ‘disponible’ per als predadors. I no únicament a nivell geogràfic sinó també de forma variable al llarg de l’any. Per això alguns d’aquests ocells marins fan no únicament moviments d’alimentació importants durant la temporada de cria, sinó grans desplaçaments una vegada acabada aquesta, a la recerca de llocs on tenir aliment més fàcil. I si els grans deltes i concentracions de peix associades, o les reserves marines amb fons ben conservats on hi ha peix garantit, són a les costes continentals, els ocells que han niat a les illes (Balears i altres de la Mediterrània) s’hi apleguen. Això passa amb el corbmarí emplomallat, que a les costes peninsulars arriba a quadruplicar la població nidificant durant l’estiu i on hi ha observacions d’animals anellats a Menorca i Mallorca. També amb les baldrigues mediterrànies que marxen de les idíl·liques i transparents aigües de les illes per anar a cercar deltes i costes més ‘productives’. Les seves parentes balears van descobrir l’Atlàntic fa temps, on passen l’estiu cada cop més al nord.

Figura 6. Phalacrocorax aristotelis desmarestii. Illes Medes, Girona, Juny 2014 © Ricard Gutiérrez. L'exemplar L11 prové de Menorca, tot i que les illes acullen una població nidificant de més de 10 parelles.

Si quan aquests ocells arriben dels seus viatges no troben gaire peix, o venen cansats, es llencen a cercar-los a la via fàcil, sia xarxes calades amb peix atrapat (corbmarins) o al palangre (baldrigues). I es registren importants episodis de mortaldat com els registrats en aristotelis el juny a diferents llocs de la costa però sobre tot a l’Empordà o els reportats de bycatch de palangre en baldrigues també en aquesta zona. Tot i que és un problema ni molt menys puntual o localitzat.  El preu de la sardina d’Amposta i els gràfics de reducció de les sardines i de les captures de la flota de Roses tornen a planar al cap. Menys peix disponible, a buscar-se la vida amb el que hi ha. I el palangre és un d’aquests recursos. Sigui perquè tens gana perquè acabes d’arribar de les Balears i ets un aristotelis jove inexpert, sigui perquè és època de cria i necessites aportar el doble d’aliment al niu del que captures habitualment, la manca de peix o el peix fàcil fa que molts ocells sucumbeixin al bycatch pesquer.

Figura 7. Puffinus yelkouan depredades per falcó pelegrí Falco peregrinus a una cova de Menorca, Balears. Juny 2014 © Ricard Gutiérrez

Els problemes de morts a mar s’afegeixen als que aquestes espècies pateixen a les seves àrees de cria, amb predacions sobre espècies com les baldrigues per part de gats, rates o fins i tot falcons peregrins, pedregades i mal temps que s’afegeix a la manca d’aliment i pressió per part de gavians i mamífers terrestres en la gavina corsa i que l’ha fet canviar de lloc de cria en els darrers anys o temporals de finals d’hivern que acaben amb nius i polls de corbmarins emplomallats a la costa. I tot suma en contra d'aquestes espècies moltes d'elles classificades com a vulnerables o en perill d'extinció. Ja saben en part perquè.


El Niño

Amb totes les reserves que les especulacions o realitats contingudes en aquest post puguin generar, hi ha una realitat clara: la necessitat de conservació dels ocells marins és global i no es pot circumscriure només a les seves zones de cria o a les de dispersió i alimentació. És difícil i costós treballar a mar. És complicat fiscalitzar l’acció humana a la costa i al medi marí. I encara més preveure o predir efectes sovint desconeguts d’afectacions que es planegen, siguin granges d’aqüicultura, extraccions petrolíferes, frackings, infraestructures, fins i tot la il·luminació de ports relativament propers a zones de cria o d’abocadors d’escombraries situades a la província del costat. Davant de tot això precaució i adopció de postures cautelars, sinó directament restrictives. Hi ha un patrimoni que cal preservar i del que encara a hores d’ara sabem poc. 

Però encara hi ha més: fenòmens climatològics com ‘El Niño’ que causen mortaldats massives d’ocells marins al Pacífic, lligats a efectes no directes sobre la fauna sinó, com tot el que hem exposat fins ara, indirectes sobre el medi, podrien afectar també les nostres latituds ben llunyanes del Pacífic segons alguns estudis, matisats per altres. O és que també ja les estan afectant i plou sobre mullat sobre els aspectes abans comentats? Altre cop un interrogant. Esperem no afegir més variables a la ja difícil equació de la conservació de la fauna marina...

Mentrestant, quelcom queda clar: Mare Nostrum, més que mai. De totes i tots. Mirem de preservar-ho abans no sigui massa tard.